"UN PUNT BLAU PÀL·LID".
Dia de Sant Valentí de 1990…, abans de desconnectar les dues càmeres de les Voyager, Carl Sagan (1934-1996) va demanar-li a la NASA que la càmera de la Voyager-1 gires cap a l’interior del Sistema Solar, i fes una sèrie de fotografies. Van captar 6 dels 8 planetes (Mercuri i Mart no estaven a l’abast), apareixen la Terra com un petit punt blau, a penes un píxel.
Les Voyager, unes petites sondes de la mida d’un WV escarabat, segons Tim Folger (un periodista del Scientific American), van ser llançades en dos dies diferents, el 20 d’agost de 1977 la Voyager-2, i el 5 de setembre del mateix any la Voyager-1, dues naus bessones, que van aprofitar l’alineament extraordinari, que es dona cada 175 anys, dels quatre planetes gasosos (Júpiter, Saturn, Urà i Neptú), per, en una encara inigualada jugada de billar, visitar-los a tots quatre. De fet, la Voyager-1 solament va visitar els dos primers, essent la Voyager-2 la nau que va visitar els quatre planetes. Totes dues van adquirir, amb l’assistència gravitatòria dels gegants gasosos, la velocitat suficient per escapar a l’atracció gravitatòria del Sol.
En l’actualitat la Voyager-1, és l’objecte més distant (de la Terra) fabricat per la humanitat, el 25 d’agost de 2012 va entrar a l’espai interestel·lar, més o menys a unes 121 UA (unitats astronòmiques, una UA equival a la distància de la Terra al Sol, uns 150 milions de kilòmetres) i repeteixo, tot i els seus més de 47 anys, segueixen en funcionament, enviant dades a les estacions d’espai profund de la Terra. La Voyager-2 és el segon objecte més distant, ja que va deixar l’heliosfera el 5 de novembre de 2018, igualment segueix en funcionament. Totes dues , cada dia s’allunyen uns 4 o 5 segons llum de la Terra. El setembre de l’any 2022, un senyal de ràdio enviada des de la Terra, podia tardar unes 22 hores a arribar a la Voyager-1 (serien uns 23.760 milions de Km), i més de 18 a la Voyager-2.
Però aquestes sondes, quan esgotin el seu combustible, encara portaran un missatge en uns discs d’or, semblants a un LP, on en dues cares porten els petits solcs característics d’un LP, on es poden escoltar salutacions en 55 idiomes, diferents sons, 27 cançons, i 116 fotografies. I en la coberta es poden veure uns gravats que expliquen com reproduir el disc, la posició del Sistema Solar, l’àtom d’hidrogen, i altres gravats que en teoria haurien de ser fàcilment desxifrats per una intel·ligència extraterrestre. La idea d’aquest disc va sortir del mateix Carl Sagan, un reconegut astrofísic que es va fer famós amb la seva sèrie divulgativa “Cosmos”, la qual, sense cap dubte, va ser el motiu per dedicar-se a la ciència de molts joves. Sagan ja va proposar anteriorment a la NASA, amb l’ajuda de Frank Drake (el promotor del SETI, un altre dia en parlaré) la inclusió d’una placa d’or en altres dues sondes amb gravats similars als de la coberta de les Voyager, aquestes sondes, també bessones, van ser les Pioneer, la 10 i la 11. Aquestes dues naus van ser llançades a l’espai el 1972 i al 1973, perdent-se la comunicació amb elles el 2003 amb la Pioneer-10 i al 1995 amb la Pioneer-11. Donada la seva velocitat, es pensa que també s’endinsaran en l’espai Interestel·lar, sordes i mudes, però això sí, amb un missatge de la humanitat gravat en una placa. Un missatge que es pot assimilar als típics missatges en una botella llançats a l’oceà…, tan difícil de ser trobats en alguna platja remota.
Perquè ens fem una idea, la Voyager-1 arribarà a l’estel més proper al Sistema Solar, Pròxima Centauri d’aquí a 16.700 anys…, des d’allí no es veurà el nostre punt blau pàl·lid, massa petit en un univers de dimensions que encara no sabem abastí. Carl Sagan va voler que fóssim conscients de com som de petits e insignificants en un Cosmos de mida tan colossal.
Dia de Sant Valentí de 1990…, abans de desconnectar les dues càmeres de les Voyager, Carl Sagan (1934-1996) va demanar-li a la NASA que la càmera de la Voyager-1 gires cap a l’interior del Sistema Solar, i fes una sèrie de fotografies. Van captar 6 dels 8 planetes (Mercuri i Mart no estaven a l’abast), apareixen la Terra com un petit punt blau, a penes un píxel.
Les Voyager, unes petites sondes de la mida d’un WV escarabat, segons Tim Folger (un periodista del Scientific American), van ser llançades en dos dies diferents, el 20 d’agost de 1977 la Voyager-2, i el 5 de setembre del mateix any la Voyager-1, dues naus bessones, que van aprofitar l’alineament extraordinari, que es dona cada 175 anys, dels quatre planetes gasosos (Júpiter, Saturn, Urà i Neptú), per, en una encara inigualada jugada de billar, visitar-los a tots quatre. De fet, la Voyager-1 solament va visitar els dos primers, essent la Voyager-2 la nau que va visitar els quatre planetes. Totes dues van adquirir, amb l’assistència gravitatòria dels gegants gasosos, la velocitat suficient per escapar a l’atracció gravitatòria del Sol.
En l’actualitat la Voyager-1, és l’objecte més distant (de la Terra) fabricat per la humanitat, el 25 d’agost de 2012 va entrar a l’espai interestel·lar, més o menys a unes 121 UA (unitats astronòmiques, una UA equival a la distància de la Terra al Sol, uns 150 milions de kilòmetres) i repeteixo, tot i els seus més de 47 anys, segueixen en funcionament, enviant dades a les estacions d’espai profund de la Terra. La Voyager-2 és el segon objecte més distant, ja que va deixar l’heliosfera el 5 de novembre de 2018, igualment segueix en funcionament. Totes dues , cada dia s’allunyen uns 4 o 5 segons llum de la Terra. El setembre de l’any 2022, un senyal de ràdio enviada des de la Terra, podia tardar unes 22 hores a arribar a la Voyager-1 (serien uns 23.760 milions de Km), i més de 18 a la Voyager-2.
Però aquestes sondes, quan esgotin el seu combustible, encara portaran un missatge en uns discs d’or, semblants a un LP, on en dues cares porten els petits solcs característics d’un LP, on es poden escoltar salutacions en 55 idiomes, diferents sons, 27 cançons, i 116 fotografies. I en la coberta es poden veure uns gravats que expliquen com reproduir el disc, la posició del Sistema Solar, l’àtom d’hidrogen, i altres gravats que en teoria haurien de ser fàcilment desxifrats per una intel·ligència extraterrestre. La idea d’aquest disc va sortir del mateix Carl Sagan, un reconegut astrofísic que es va fer famós amb la seva sèrie divulgativa “Cosmos”, la qual, sense cap dubte, va ser el motiu per dedicar-se a la ciència de molts joves. Sagan ja va proposar anteriorment a la NASA, amb l’ajuda de Frank Drake (el promotor del SETI, un altre dia en parlaré) la inclusió d’una placa d’or en altres dues sondes amb gravats similars als de la coberta de les Voyager, aquestes sondes, també bessones, van ser les Pioneer, la 10 i la 11. Aquestes dues naus van ser llançades a l’espai el 1972 i al 1973, perdent-se la comunicació amb elles el 2003 amb la Pioneer-10 i al 1995 amb la Pioneer-11. Donada la seva velocitat, es pensa que també s’endinsaran en l’espai Interestel·lar, sordes i mudes, però això sí, amb un missatge de la humanitat gravat en una placa. Un missatge que es pot assimilar als típics missatges en una botella llançats a l’oceà…, tan difícil de ser trobats en alguna platja remota.
Perquè ens fem una idea, la Voyager-1 arribarà a l’estel més proper al Sistema Solar, Pròxima Centauri d’aquí a 16.700 anys…, des d’allí no es veurà el nostre punt blau pàl·lid, massa petit en un univers de dimensions que encara no sabem abastí. Carl Sagan va voler que fóssim conscients de com som de petits e insignificants en un Cosmos de mida tan colossal.
---
Ernest Blanch i Martí
Móra la Nova
Móra la Nova