Miquel Esteve al Reus dels prodigis

Miquel Esteve durant la presentació
del llibre. Fotografia: J. D.

L'escriptor moranovenc Miquel Esteve, ha presentat a Móra d'Ebre la seua darrera novel·la, la dècima de d'una dilatada carrera literària que va iniciar l'any 2008 amb la publicació de 'Heydrich i les agents del saló Kitty'. Es tracta de 'La geometria del silenci', un storytelling que rememora el passat d'El Círcol de Reus amb motiu del 175è aniversari d'esta històrica entitat de la capital del baix Camp, casal de la burgesia de la ciutat.

Esteve basteix en menys de 200 pàgines un relat que ficciona la història d'El Círcol, de la ciutat i del país entre 1857 i 1892, un període de 35 anys en què Reus -la ciutat dels prodigis, tal com l'anomena l'autor parafrasejant Eduardo Mendoza- esdevé un dels pols més dinàmics del país quant a creixement econòmic i dinamisme social i cultural.

Enmig del luxe de les estances i els salons de la primera seu de l'entitat, situada al palau dels marquesos de Tamarit, Miquel Esteve es belluga com a peix a l'aigua explicant els pensaments il·lustrats, les interioritats  i els secrets de l'alta burgesia reusenca i dels prohom de l'època: Joseph Boule, Josep Maria Morlius, Pere Odena, Anton Pascual, Pere Sardà, Macià Vila, Antoni Beringola, el general Joan Prim, Eduard Toda... No endebades, Miquel Esteve és rebesnet d'Anton Pascual Vallverdú, qui fou alcalde de Reus, amo de la Sedera Reusense i un dels primers socis d'El Círcol,

No és d'estranyar, doncs, que amb aquests antecedents i lligams familiars amb els fundadors de l'entitat, l'autor moranovenc rebés l'encàrrec de la presidenta d'El Círcol, Patrícia Terradellas Maré, d'escriure una novel·la que reflectís l'ambient, els esdeveniments i les motivacions que van moure a un nodrit grup d'adinerats burgesos i notables de Reus a crear i consolidar una entitat social que va ser crucial per al desenvolupament de la ciutat.

El relat, documentat i culte, atrapa el lector amb la prosa àgil i elegant d'Esteve. L'arquitectura de l'obra presenta una narració basada en capítols breus, ordenats cronològicament, en els quals l'autor desgrana el projecte secret de les elits locals d'impulsar la prosperitat socioeconòmica de la ciutat aprofitant el paper polític que va jugar el general Prim i l'energia fraternal emanada d'un triangle equilàter que els protagonistes malden per crear en la trama urbana de la ciutat. Una figura imaginària que enllaçava els tres punts magnètics que formaren la nova seu d'El Círcol a la plaça del Prim, el Centre de Lectura al carrer Major i l'antiga lògia maçònica de Reus al carrer de Roig.

I en mig dels silencis de la geometria sagrada i dels grans ideals de fraternitat, llibertat i igualtat que persegueixen els promotors del triangle, emergeix la presència d'una dona, la Lluïsa, una prostituta profundament enamorada que posa en escac el projecte secret i despulla emocionalment el principal protagonista del relat.

La geometria del silenci, una bona manera d'acostar-nos al gran Reus del final del XIX i una excel·lent oportunitat de celebrar el 175è aniversari d'El Círcol.

Jordi Duran i Suàrez

La Ribera d'Ebre commemora el 90è aniversari de l'inici de la Guerra Civil amb un cicle d'actes històrics

El Centre d'Estudis de la Ribera d'Ebre (CERE) ha organitzat un complet programa d'activitats els dies 6, 8 i 13 de novembre per recordar i analitzar el 90è aniversari del començament del conflicte bèl·lic a la comarca. Els actes inclouen conferències, exposicions, visites guiades i la projecció d'un documental, tot plegat amb l'objectiu de recuperar i posar en valor la memòria històrica del territori.
El programa es desplegarà en tres jornades clau:

Divendres, 6 de novembre: Numismàtica i economia de guerra
La primera jornada se centrarà en com es va gestionar l'economia local en temps de conflicte. S'inaugurarà l'exposició «Els substitutius de moneda a la Ribera d’Ebre durant la Guerra Civil», que anirà acompanyada d'una conferència a càrrec de l'expert Pere Rams i Folch, qui analitzarà les solucions monetàries i els bitllets locals que van haver d'emetre els municipis davant l'escassetat de moneda oficial.

Diumenge, 8 de novembre: Patrimoni i vestigis a Móra la Nova
El diumenge l'atenció es traslladarà a Móra la Nova, municipi clau de la comarca. L'historiador ** Josep Munté** presentarà un ambiciós estudi destinat a inventariar i protegir els espais relacionats amb la Guerra Civil. Després de la presentació, el mateix Munté guiarà una visita guiada pels carrers i l'entorn del poble per descobrir in situ els espais i vestigis materials que encara es conserven de la contesa.

Divendres, 13 de novembre: Paisatges i testimonis vius
El cicle clourà amb una mirada íntima i audiovisual a la memòria col·lectiva. S'obrirà al públic l'exposició «Paisatges de memòria de la Ribera d’Ebre» i, posteriorment, es projectarà el documental «Retalls de memòria a la Ribera d’Ebre: Testimonis de la guerra civil i del franquisme». Aquesta producció recull les vivències directes i el llegat oral de les persones que van patir la guerra i la posterior dictadura a la comarca.

Al·legacions a la línia d'alta tensió que afecta la Terra Alta i Ascó

El GEPEC-EdC ha presentat al·legacions contra el macroprojecte eòlic PEol-280 AC, una iniciativa que preveu construir 36 aerogeneradors amb una potència superior als 239 MW entre les comarques del Matarranya i el Baix Aragó-Casp. L'organització ecologista denuncia que la infraestructura inclou una línia elèctrica de alta tensió de més de 55 quilòmetres que creuarà la Terra Alta fins a arribar a Ascó. L'entitat alerta que aquest projecte provocarà un greu impacte sobre espais protegits de la Xarxa Natura 2000 i alterarà de forma irreversible la connectivitat ecològica del territori. Finalment, adverteixen del perill directe que suposa per a la conservació del paisatge local i per a diverses espècies d'aus amenaçades de la zona.  

Xarrada: "Art i ensenyament. La figura de Julio Antonio"

El 15 d’octubre, a les 19 h, la Biblioteca Comarcal de Móra d’Ebre Artur Cot i Miró acollirà la xerrada: "Art i ensenyament: la figura de Julio Antonio", a càrrec d’Ariadna Grifoll. Aquesta activitat s’emmarca en el XIX Curs Coneguem la Ribera d’Ebre, organitzat pel Centre d’Estudis de la Ribera d’Ebre. L’entrada és lliure.

El regidor Eduard March (Convergents) denuncia a Antifrau un possible conflicte d’interès en una modificació urbanística de Móra d’Ebre

El regidor d’Endavant per Móra (Convergents), Eduard March, ha presentat una denúncia davant l’Oficina Antifrau de Catalunya per un possible conflicte d’interès en la tramitació d’una modificació puntual de les Normes Subsidiàries de Planejament que afecta diversos immobles del carrer de la Barca i la plaça de Sant Roc de Móra d’Ebre.

Segons March, l’alcalde Rubén Biarnés i la regidora Lorena Sastre, tots dos de Junts,  haurien participat i votat en acords municipals relacionats amb immobles propietat de familiars directes seus, uns vots que considera determinants per a l’aprovació de l’expedient. El regidor assegura que tots dos van ser advertits de l’obligació d’abstenir-se abans de la votació provisional celebrada el passat 24 de setembre.

A més de la denúncia a Antifrau, March ha presentat escrits davant la Direcció General d’Administració Local i la Comissió Territorial d’Urbanisme de les Terres de l’Ebre, demanant la revisió dels acords adoptats i la paralització de l’aprovació definitiva de la modificació urbanística fins que s’aclareixin els fets.

Endavant per Móra reclama la repetició de les votacions sense la participació dels càrrecs afectats i una investigació sobre les possibles irregularitats detectades en la tramitació de l’expedient.