 |
Miquel Esteve durant la presentació
del llibre. Fotografia: J. D.
|
L'escriptor moranovenc
Miquel Esteve, ha presentat a Móra d'Ebre la seua darrera novel·la, la dècima de d'una dilatada carrera literària que va iniciar l'any 2008 amb la publicació de 'Heydrich i les agents del saló Kitty'. Es tracta de
'La geometria del silenci', un
storytelling que rememora el passat d'El Círcol de Reus amb motiu del 175è aniversari d'esta històrica entitat de la capital del baix Camp, casal de la burgesia de la ciutat.
Esteve basteix en menys de 200 pàgines un relat que ficciona la història d'El Círcol, de la ciutat i del país entre 1857 i 1892, un període de 35 anys en què Reus -la ciutat dels prodigis, tal com l'anomena l'autor parafrasejant Eduardo Mendoza- esdevé un dels pols més dinàmics del país quant a creixement econòmic i dinamisme social i cultural.
Enmig del luxe de les estances i els salons de la primera seu de l'entitat, situada al palau dels marquesos de Tamarit, Miquel Esteve es belluga com a peix a l'aigua explicant els pensaments il·lustrats, les interioritats i els secrets de l'alta burgesia reusenca i dels prohom de l'època: Joseph Boule, Josep Maria Morlius, Pere Odena, Anton Pascual, Pere Sardà, Macià Vila, Antoni Beringola, el general Joan Prim, Eduard Toda... No endebades, Miquel Esteve és rebesnet d'Anton Pascual Vallverdú, qui fou alcalde de Reus, amo de la Sedera Reusense i un dels primers socis d'El Círcol,
No és d'estranyar, doncs, que amb aquests antecedents i lligams familiars amb els fundadors de l'entitat, l'autor moranovenc rebés l'encàrrec de la presidenta d'El Círcol, Patrícia Terradellas Maré, d'escriure una novel·la que reflectís l'ambient, els esdeveniments i les motivacions que van moure a un nodrit grup d'adinerats burgesos i notables de Reus a crear i consolidar una entitat social que va ser crucial per al desenvolupament de la ciutat.
El relat, documentat i culte, atrapa el lector amb la prosa àgil i elegant d'Esteve. L'arquitectura de l'obra presenta una narració basada en capítols breus, ordenats cronològicament, en els quals l'autor desgrana el projecte secret de les elits locals d'impulsar la prosperitat socioeconòmica de la ciutat aprofitant el paper polític que va jugar el general Prim i l'energia fraternal emanada d'un
triangle equilàter que els protagonistes malden per crear en la trama urbana de la ciutat. Una figura imaginària que enllaçava els tres punts magnètics que formaren la nova seu d'
El Círcol a la plaça del Prim, el
Centre de Lectura al carrer Major i l'antiga
lògia maçònica de Reus al carrer de Roig.
I en mig dels silencis de la geometria sagrada i dels grans ideals de fraternitat, llibertat i igualtat que persegueixen els promotors del triangle, emergeix la presència d'una dona, la Lluïsa, una prostituta profundament enamorada que posa en escac el projecte secret i despulla emocionalment el principal protagonista del relat.
La geometria del silenci, una bona manera d'acostar-nos al gran Reus del final del XIX i una excel·lent oportunitat de celebrar el 175è aniversari d'El Círcol.
Jordi Duran i Suàrez
