El Museu de Tortosa va inaugurar dissabte una nova exposició pictòrica a la Sala Antoni Garcia. "Albert Fabà o la revolta permanent", aquest és el títol de la mostra que vol retre un homenatge a l'artista tortosí parlant de la seva faceta més prolífica, la del realisme crític dels anys 60 i 70.
Albert Fabà va néixer a Tortosa el 1927 i estudià dibuix a l'antiga Escola del Treball del convent de Sant Joan i més tard estudià a l'Escola d'Arts i Oficis de Barcelona. Va formar part, en plena postguerra, del grup del Cercle Artístic i del grup Delta 51, del qual també en formaven part altres artistes destacats com Roberto Escoda o Francesc Todó. Anys més tard s'incorporà al grup d'intel·lectuals i artistes de la ciutat, MACLA65, en el qual hi havia altres personalitats com Frederic Mauri, Ferran Cartes o Manuel Pérez Bonfill. És en aquesta etapa, al 1966, que organitza una primera exposició sobre la guerra del Vietnam, de la qual en formaven part alguns dels quadres que trobem a l'actual exposició com "Mans i pa", "Cap de negre" o "Cadira i penja-robes".
El grup, però, es dissolgué el 1969 per por a les represàlies franquistes i Fabà restà en silenci fins a la mort del dictador. Va ser llavors quan va reprendre la seva pintura i organitzà l'exposició Crònica d'un temps (1936-1953), amb un total de 12 quadres sobre l'aixecament militar de Franco i la posterior dictadura, entre els quals en destaca un que relata l'acord entre la Santa Seu i els EUA per blanquejar el règim a nivell internacional.
L'obra de Fabà s'emmarca en el moviment avantguardista, tot i que ell conreà molt més el corrent del realisme crític, a través del qual va trobar el vehicle per donar veu a tots els seus pensaments, a les injustícies i a les denúncies del que passava a l'Estat espanyol, d'allò que fou contemporani al seu temps, però també de les grans injustícies mundials, que encara a dia d'avui són ben vigents com les guerres, els refugiats, la fam, l'esclavisme...
Els seus quadres són voluminosos i tots ells tenen un element en comú: les mans. Les mans ho són tot per a l'artista; el símbol de la confiança, del treball, de l'esforç col·lectiu, de la lluita, del poder... i amb elles juga a crear relleus que sobresurten del quadre per sorprendre l'espectador, amb colors foscos, ocres i marronosos que recorden molt el paisatge de les nostres terres, trobant-hi un símil amb la força dels troncs de les oliveres. Fabà, però, en la seva segona etapa encara va una passa més enllà i incorpora els collages a les seves obres. Ja pot ser una fotografia, com un filferro o un retall de diari, però el collage serà l'element indispensable del seu quadre, allò que si no hi fos perdria tot el sentit.
Així s'hi ha referit el comissari de l'exposició i estudiós de l'obra de l'artista, Ivan Favà, que ha explicat que "entronca amb el moviment d'avantguarda que representava el realisme social i és des d'allí que troba el camí per transmetre el neguit i els seus sentiments" i que "l'art esdevé el seu mitjà de crítica, d'expressió i de reivindicació de la realitat política del país i del moment històric". Finalment, ha ressaltat també el fet que "cal valorar l'actualitat i la contemporaneïtat de la seva obra avui en dia, perquè ens mostra tot allò que encara podem veure cada dia als mitjans".
Per la seva banda, el regidor de cultura, Enric Roig, ha recordat que "Fabà ha estat ofici i mestre a la vegada, una persona de profundes conviccions progressistes i d'esquerres que encarna millor que ningú el títol de l'exposició, ell és sempre una revolta permanent i l'artista per excel·lència de la postguerra tortosina".
L'alcaldessa de Tortosa, Meritxell Roigé, ha recordat el primer cop que va conèixer l'artista, fa tres anys, i diu que "recordo un homenot dels de casa nostra, una persona entranyable i que la seva força la notaves amb les conviccions de les seves idees i paraules". Roigé va agrair també la feina d'investigació que ha dut a terme el comissari per tal que l'obra de Fabà sigui reconeguda, així com la de la directora del museu, Eva Castellanos.
Pel que fa a l'artista, Albert Fabà, s'ha mostrat molt agraït per la realització d'aquesta mostra, tot i que ha lamentat que "finalment no s'hagi pogut traslladar el quadre de les tortures" i que "la sala no sigui fosca, perquè amb la llum tènue es veurien molt millor els quadres". Per Fabà, "els quadres són elements que haurien de fer reflexionar la fent després de tants anys de lluita" i que "el més trist de tot és que tot això encara sigui actual i que no hi hagi justícia". Fabà defensa que "no he cregut mai en l'art per l'art", ja que, segons afirma, "les coses a banda d'estar ben escrites o ben pintades han de donar un missatge a la gent perquè siguin útils socialment".
L'exposició es podrà visitar a la Sala Antoni Garcia del Museu de Tortosa fins el 26 d'abril en els horaris regulars del Museu.
Tortosa, Terres de l'Ebre, 9 de març de 2020
Redactat per: Irene López
Albert Fabà va néixer a Tortosa el 1927 i estudià dibuix a l'antiga Escola del Treball del convent de Sant Joan i més tard estudià a l'Escola d'Arts i Oficis de Barcelona. Va formar part, en plena postguerra, del grup del Cercle Artístic i del grup Delta 51, del qual també en formaven part altres artistes destacats com Roberto Escoda o Francesc Todó. Anys més tard s'incorporà al grup d'intel·lectuals i artistes de la ciutat, MACLA65, en el qual hi havia altres personalitats com Frederic Mauri, Ferran Cartes o Manuel Pérez Bonfill. És en aquesta etapa, al 1966, que organitza una primera exposició sobre la guerra del Vietnam, de la qual en formaven part alguns dels quadres que trobem a l'actual exposició com "Mans i pa", "Cap de negre" o "Cadira i penja-robes".
El grup, però, es dissolgué el 1969 per por a les represàlies franquistes i Fabà restà en silenci fins a la mort del dictador. Va ser llavors quan va reprendre la seva pintura i organitzà l'exposició Crònica d'un temps (1936-1953), amb un total de 12 quadres sobre l'aixecament militar de Franco i la posterior dictadura, entre els quals en destaca un que relata l'acord entre la Santa Seu i els EUA per blanquejar el règim a nivell internacional.
L'obra de Fabà s'emmarca en el moviment avantguardista, tot i que ell conreà molt més el corrent del realisme crític, a través del qual va trobar el vehicle per donar veu a tots els seus pensaments, a les injustícies i a les denúncies del que passava a l'Estat espanyol, d'allò que fou contemporani al seu temps, però també de les grans injustícies mundials, que encara a dia d'avui són ben vigents com les guerres, els refugiats, la fam, l'esclavisme...
Els seus quadres són voluminosos i tots ells tenen un element en comú: les mans. Les mans ho són tot per a l'artista; el símbol de la confiança, del treball, de l'esforç col·lectiu, de la lluita, del poder... i amb elles juga a crear relleus que sobresurten del quadre per sorprendre l'espectador, amb colors foscos, ocres i marronosos que recorden molt el paisatge de les nostres terres, trobant-hi un símil amb la força dels troncs de les oliveres. Fabà, però, en la seva segona etapa encara va una passa més enllà i incorpora els collages a les seves obres. Ja pot ser una fotografia, com un filferro o un retall de diari, però el collage serà l'element indispensable del seu quadre, allò que si no hi fos perdria tot el sentit.
Així s'hi ha referit el comissari de l'exposició i estudiós de l'obra de l'artista, Ivan Favà, que ha explicat que "entronca amb el moviment d'avantguarda que representava el realisme social i és des d'allí que troba el camí per transmetre el neguit i els seus sentiments" i que "l'art esdevé el seu mitjà de crítica, d'expressió i de reivindicació de la realitat política del país i del moment històric". Finalment, ha ressaltat també el fet que "cal valorar l'actualitat i la contemporaneïtat de la seva obra avui en dia, perquè ens mostra tot allò que encara podem veure cada dia als mitjans".
Per la seva banda, el regidor de cultura, Enric Roig, ha recordat que "Fabà ha estat ofici i mestre a la vegada, una persona de profundes conviccions progressistes i d'esquerres que encarna millor que ningú el títol de l'exposició, ell és sempre una revolta permanent i l'artista per excel·lència de la postguerra tortosina".
L'alcaldessa de Tortosa, Meritxell Roigé, ha recordat el primer cop que va conèixer l'artista, fa tres anys, i diu que "recordo un homenot dels de casa nostra, una persona entranyable i que la seva força la notaves amb les conviccions de les seves idees i paraules". Roigé va agrair també la feina d'investigació que ha dut a terme el comissari per tal que l'obra de Fabà sigui reconeguda, així com la de la directora del museu, Eva Castellanos.
Pel que fa a l'artista, Albert Fabà, s'ha mostrat molt agraït per la realització d'aquesta mostra, tot i que ha lamentat que "finalment no s'hagi pogut traslladar el quadre de les tortures" i que "la sala no sigui fosca, perquè amb la llum tènue es veurien molt millor els quadres". Per Fabà, "els quadres són elements que haurien de fer reflexionar la fent després de tants anys de lluita" i que "el més trist de tot és que tot això encara sigui actual i que no hi hagi justícia". Fabà defensa que "no he cregut mai en l'art per l'art", ja que, segons afirma, "les coses a banda d'estar ben escrites o ben pintades han de donar un missatge a la gent perquè siguin útils socialment".
L'exposició es podrà visitar a la Sala Antoni Garcia del Museu de Tortosa fins el 26 d'abril en els horaris regulars del Museu.
Tortosa, Terres de l'Ebre, 9 de març de 2020
Redactat per: Irene López