Fa unes setmanes es va descobrir un mausoleu d'època romana del segle IV d. C. als antics terrenys del Balneari d'en Porcar, emplaçament en el qual està previst que es construeixi la Casa de les 3 Cultures, el centre d'interpretació que acolliria i ampliaria l'antiga exposició del CAT.
Aquest matí, l'alcaldessa de Tortosa, Meritxell Roigé, ha explicat que "es va trobar un enterrament fa uns mesos que ens va fer aturar les excavacions i vam haver de replantejar tot l'estat de les obres i, tot just fa tres setmanes, quan volíem reprendre-les, vam veure que l'enterrament continuava i que es tractava d'un mausoleu romà".
Roigé ha puntualitzat que, fins ara, "coneixíem la importància de la Dertosa romana, però no teníem suficients elements com per demostrar-ho i, ara, tenim troballes molt rellevants com la de les cases de davant de la Catedral o aquesta d'ara".
Per la seva banda, l'arqueòleg que està dirigint les excavacions, Damià Griñón, ha destacat que "la sorpresa més important de la troballa va ser que veníem per excavar un mort i n'hem acabat trobant tres".
I és que aquest mausoleu, fet d'opus caementicium, presenta una estructura complexa de planta rectangular i amb dues cambres internes que contenien les restes de dues inhumacions i una tomba lateral secundària, obrada i segellada amb una caixa de teules a doble vessant d'opus signinum, al damunt, que contenia un tercer enterrament.
Segons Griñón, l'estat de la troballa fa pensar que "les tombes haurien estat espoliades anys enrere", tot i que saben, pel tipus de construcció, que es tracta del segle IV d. C., moment en el qual el cristianisme s'adopta com a religió a l'Imperi romà. Una altra de les raons que ha dut a poder justificar-ne la datació ha estat el fet de trobar diverses monedes al voltant de la tomba, però en concret una de molt petita en la què es llegia la datació i que estava incrustada al morter dels murs del mausoleu.
Però aquests no han estat els únics descobriments. A més, s'ha trobat una gerreta (usada com a ungüentari) com a aixovar funerari, prop de la ròtula d'un dels cossos. I és que era una tradició romana posar un ungüentari prop dels difunts per a purificar els seus cossos.
D'altra banda, també han aparegut una sèrie de claus de ferro i de bronze que fa pensar que els difunts estaven enterrats en caixes de fusta.
Les restes es passaran a estudiar durant els propers dos anys i després se'n redactarà la memòria arqueològica, per part d'un antropòleg. Aquest equip d'investigadors determinaran el sexe, l'edat, les causes de la mort... dels cossos, però l'arqueòleg apunta ja ara que és molt possible que els tres difunts tinguessin alguna relació de parentiu entre ells i que, per les condicions en què han estat trobats, podrien tractar-se dels membres d'una família de classe benestant. En aquest sentit, ha afirmat també que l'edat de les inhumacions de les tombes internes seria de més de 35 anys, mentre que el que s'ha trobat a fora, podria tractar-se d'un nen d'entre uns 9 o 12 anys.
No s'ha trobat el mausoleu en la seva totalitat, però creuen que en deu ser un 80% de la seva part, ja que la resta, molt possiblement, continuaria per sota dels edificis que ja no són de propietat municipal i del carrer, on amb molta probabilitat, podrien haver-hi més enterraments.
Així doncs, segons l'arqueòleg, podria ser possible que en un radi de 4m al voltant del mausoleu hi hagués un camí d'accés a la muralla de la ciutat i que, de fet, tot plegat fos una necròpolis romana, perquè aquestes es construïen al voltant dels camins d'entrada a la ciutat romana.
A Tortosa s'han trobat molt més enterraments romans d'aquesta època, però, fins al moment, tots havien estat a dintre de la ciutat i cap d'ells era tan complex com aquest, amb una tomba lateral secundària annexa.
Pel que fa a les obres del centre d'interpretació, l'alcaldessa ha dit que "es continuaran i es vol que les troballes es puguin mostrar amb imatges i amb panells explicatius", mentre que les peces descobertes passarien a formar part de l'exposició permanent del Museu de Tortosa. Amb tot, però, cal recordar que les obres es van haver d'aturar també per uns problemes detectats a la capa freàtica del subsòl que impedia avançar la construcció de l'edifici per la presència d'aigua a sota. Així doncs, el regidor d'urbanisme, Enric Roig, ha dit que "això també ens ha obligat a fer un replantejament inicial respecte l'obra i, finalment, la construcció es farà amb micropilotatges, igual que als terrenys del davant de la Catedral".
Tortosa, Terres de l'Ebre, 4 de març del 2020
Redactat per: Irene López