L'Institut Català del Sòl, INCASÒL, a partir de l'encomana de l'Agència Catalana del Patrimoni Cultural, inicia les obres de restauració de dos espais singulars del Castell de Miravet: el bastió d'accés al recinte sobirà i l'edifici de les cavallerisses. Dues actuacions que permetran millorar la conservació i la interpretació del conjunt monumental del castell templer de Miravet.
Els treballs s'han finançat amb fons Next Generation, a través del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència. La inversió prevista per a l'execució de les obres és de 801.232,65 euros (sense IVA), i està previst que s'executin en un termini de nou mesos. L'import total de l'encomana que fa l'Agència Catalana del Patrimoni Cultural és de 1.343.428 euros, que inclou les despeses de gestió, el projecte i la direcció de les obres.
Els projectes de les dues intervencions han estat redactats per l'arquitecte Carles Brull i l'arquitecta Esther Colls; mentre que les obres, dirigides per l'arquitecte Carles Brull i l'arquitecte tècnic Raul Cabeza, han estat adjudicades a la UTE Naturn System Solvetia.
En el cas de les obres del bastió, el projecte de restauració té com a objectiu consolidar-ne les estructures arqueològiques i arquitectòniques més rellevants, garantir la seva estabilitat estructural i recuperar tot aquest espai per a la visita pública. El projecte permetrà mostrar al visitant l'evolució històrica i constructiva del bastió entre els segles XIV i XVIII.
Pel que fa a les cavallerisses, la intervenció permetrà completar el tancament de la volta de canó que l'edifici tenia en el moment que fou bastit. Amb la consolidació i restauració de l'estructura de la coberta de la nau es podrà retirar l'actual coberta metàl·lica que, des de principis dels anys noranta, protegeix l'espai. El projecte preveu també restaurar la façana principal de l'edifici i reconstruir la gran porta d'accés que hi van bastir els templers. En una segona fase del projecte, encara sense finançament, és preveu l'adequació de l'interior de l'edifici on es conserven les restes arqueològiques més antigues del castell, corresponents a les èpoques ibèrica i andalusina.
El castell no tanca al públic
El projecte de restauració es desenvoluparà de manera que comporti la menor incidència possible en la visita pública al monument. Així, mentre durin les obres, el castell de Miravet obrirà amb normalitat i les visites guiades s'adaptaran segons l'evolució dels treballs que s'estiguin realitzant al monument.
El Castell de Miravet. L'últim bastió dels templers catalans
El castell de Miravet s'alça sobre un turó de vuitanta metres d'alçada que domina el riu Ebre i les terres del seu voltant. Aquesta ubicació estratègica ha contribuït a fer que l'indret fos ocupat des de la prehistòria i ha donat al castell un destacat protagonisme històric. Els orígens del castell actual es remunten al segle XII quan, en el context de la conquesta cristiana, el comte Ramon Berenguer IV conquereix, l'any 1153, la fortalesa als andalusins i la dona a l'orde del Temple. Sobre les restes de l'antiga fortalesa (hisn) andalusina, els templers de Miravet van reconstruir el castell seguint les tendències de construcció militar importades de Terra Santa i el van convertir en el centre de la comanda de Miravet i seu de la província templera de Catalunya i Aragó.
L'abolició de l'orde del Temple a principis del segle XIV va posar fi a aquesta etapa d'esplendor i el castell va passar a mans de l'orde de l'Hospital de Sant Joan de Jerusalem. Posteriorment, el castell va ser remodelat, però va mantenir l'estructura que l'ha convertit en un dels exemples més notables d'arquitectura militar templera d'Europa.
Els treballs s'han finançat amb fons Next Generation, a través del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència. La inversió prevista per a l'execució de les obres és de 801.232,65 euros (sense IVA), i està previst que s'executin en un termini de nou mesos. L'import total de l'encomana que fa l'Agència Catalana del Patrimoni Cultural és de 1.343.428 euros, que inclou les despeses de gestió, el projecte i la direcció de les obres.
Els projectes de les dues intervencions han estat redactats per l'arquitecte Carles Brull i l'arquitecta Esther Colls; mentre que les obres, dirigides per l'arquitecte Carles Brull i l'arquitecte tècnic Raul Cabeza, han estat adjudicades a la UTE Naturn System Solvetia.
En el cas de les obres del bastió, el projecte de restauració té com a objectiu consolidar-ne les estructures arqueològiques i arquitectòniques més rellevants, garantir la seva estabilitat estructural i recuperar tot aquest espai per a la visita pública. El projecte permetrà mostrar al visitant l'evolució històrica i constructiva del bastió entre els segles XIV i XVIII.
Pel que fa a les cavallerisses, la intervenció permetrà completar el tancament de la volta de canó que l'edifici tenia en el moment que fou bastit. Amb la consolidació i restauració de l'estructura de la coberta de la nau es podrà retirar l'actual coberta metàl·lica que, des de principis dels anys noranta, protegeix l'espai. El projecte preveu també restaurar la façana principal de l'edifici i reconstruir la gran porta d'accés que hi van bastir els templers. En una segona fase del projecte, encara sense finançament, és preveu l'adequació de l'interior de l'edifici on es conserven les restes arqueològiques més antigues del castell, corresponents a les èpoques ibèrica i andalusina.
El castell no tanca al públic
El projecte de restauració es desenvoluparà de manera que comporti la menor incidència possible en la visita pública al monument. Així, mentre durin les obres, el castell de Miravet obrirà amb normalitat i les visites guiades s'adaptaran segons l'evolució dels treballs que s'estiguin realitzant al monument.
El Castell de Miravet. L'últim bastió dels templers catalans
El castell de Miravet s'alça sobre un turó de vuitanta metres d'alçada que domina el riu Ebre i les terres del seu voltant. Aquesta ubicació estratègica ha contribuït a fer que l'indret fos ocupat des de la prehistòria i ha donat al castell un destacat protagonisme històric. Els orígens del castell actual es remunten al segle XII quan, en el context de la conquesta cristiana, el comte Ramon Berenguer IV conquereix, l'any 1153, la fortalesa als andalusins i la dona a l'orde del Temple. Sobre les restes de l'antiga fortalesa (hisn) andalusina, els templers de Miravet van reconstruir el castell seguint les tendències de construcció militar importades de Terra Santa i el van convertir en el centre de la comanda de Miravet i seu de la província templera de Catalunya i Aragó.
L'abolició de l'orde del Temple a principis del segle XIV va posar fi a aquesta etapa d'esplendor i el castell va passar a mans de l'orde de l'Hospital de Sant Joan de Jerusalem. Posteriorment, el castell va ser remodelat, però va mantenir l'estructura que l'ha convertit en un dels exemples més notables d'arquitectura militar templera d'Europa.