Fa dies que volia escriure aquest article, un article que parli de la IA, però com a una tecnologia més, fent una petita ressenya històrica sobre les tecnologies en l'àmbit de la informàtica tal com ho he anat coneixent personalment…, I de sobte, salta la notícia, "Espanya proposa a la UE obrir una gigafactoria d'IA a Móra la Nova" (La Vanguardia 21/06/2025), la llegeixo en una parada que sempre fem anant cap a Andorra, a un Restaurant de carretera de Cubells. En surto bocabadat…, de moment és una candidatura, però això ja ens situa en el mapa. Aquest fet m'anima a escriure sobre la I.A., entesa com una revolució del segle XXI.
Soc el que es diu un 'boomer', he viscut ,o he vist, o he experimentat (com ho vulgueu dir), uns quants canvis de "pes" en el que porto viscut…, canvis polítics, tecnològics, ideològics, etc., però els més sorprenents pels beneficis que han aportat a la societat, han estat les revolucions tecnològiques.
És clar que definir quins fets es poden considerar "revolucionaris", entra dintre de la subjectivitat, ja que sempre hi ha una persona, un redactor, que depenen de la implicació que tingui amb les tecnologies (en aquest cas), les considerarà revolucionàries o fets banals.
Així la cosa, vaig a fer un petit repàs de les que jo considero revolucions tecnològiques en el món de la informàtica, sempre des del punt de vista de la meva experiència vital.
1) En primer lloc, hauríem d'anar fins a l'abril de 1977, quan Steve Jobs i Steve Wozniak van treure al mercat el primer ordinador, micro-ordinador de fet, a l'abast del gran públic, tant pel preu com per la seva facilitat d'ús…, aquest producte va ser l'Apple II. Raó, doncs fins aquell moment els grans ordinadors estaven en mans de grans empreses, corporacions, administracions públiques, pel seu alt cost. I els ordinadors més petits eren cosa d'estudiants d'enginyeries o "freaks" de l'electrònica, molt difícils d'usar, i generalment s'havien de muntar. L'Apple II, sortia amb teclat, s'hi podia endollar un televisor normal, i una cassette per emmagatzemar programes, o una disquetera. Aquesta màquina va engegar una carrera de múltiples màquines, cada cop més barates, amb una època daurada durant els 80's, permetent que particulars, petits empresaris i professionals poguessin accedir a un ordinador sense necessitat de tenir coneixements informàtics o tecnològics.
2) El 1984, Ridley Scott va dirigir l'anunci de l'Apple Macintosh, que es va emetre per televisió el 22 de gener del mateix any en un descans de la "Superbowl" als EEUU. Aquest ordinador (fruit de la insistència de Steve Jobs) marcaria l'inici de les interfícies gràfiques als ordinadors personals (estem parlant de sistemes operatius com el Windows, el MacOs, o l'Ubuntu en Linux), cosa que permet un ús de l'ordinador més fàcil i agradable amb la incorporació del ratolí com a element indispensable.
3) 30 d'abril de 1993, Ginebra, Suïssa, seu del "Gran Col·lisionador d'Hadrons", el C.E.R.N., Tim Berners-Lee (físic i informàtic teòric britànic), i Robert Cailliau (enginyer i màster en ciències de la computació belga), presenten la World Wide Web en públic…, neix el que tots denominem col·loquialment "internet". Amb aquest nou mitjà, de sobte (potser no tan de sobte) vam poder tenir una finestra i/o un aparador oberts al món. Recordo que el 1996 amb el primer portàtil que disposava del sistema operatiu Windows 3.11, i amb el navegador 'MOSAIC', feia els primers passejos pel món com a internauta.
4) Califòrnia, 9 de gener de 2007, Steve Jobs presenta al món el primer smartphone de la història, fet que canviaria els telèfons mòbils, i la forma de relacionar-nos amb ells i amb el nostre entorn per sempre.
5) I l'última, el 30 de novembre de 2022, Sam Altman, el director executiu d'OpenAi, va presentar ChatGpt al món, la primera Intel·ligència Artificial Generativa a l'abast de tothom.
Fins aquí el petit resum de les grans revolucions tecnològiques viscudes, podría esmentar-ne més, és clar, però no de la magnitud d'aquestes.
La darrera, la I.A. ens fa anar de corcoll a tots, i així, uns per curiositat, uns altres per necessitats professionals, i d'altres per mandra, qui més qui menys, ja ha tingut alguna experiència amb la IA. Alguns es pregunten, si aquesta tecnologia els deixarà sense feina, d'altres temen que s'usi per a fets delictius, i els més distòpics temen que es pugui convertir en una espècie de 'Skynet' de la saga de pel·lícules 'Terminator' (per als que no ho sàpiguen, un super-ordinador que després d'adquirir consciència de la seva existència, pretén eliminar a la humanitat).
Bé, coses semblants es van dir, en el seu moment, de la proliferació de la micro-informàtica, d'Internet, del Big Data, de les Xarxes Socials…, etc. De fet les tecnologies sempre poden ser bones o dolentes, segons l'ús que li donem.
Tot i que la I.A., és l'última de la nostra llista, i tot i el meu comentari, en el primer paràgraf, considerant-la revolució del S. XXI (i ho és), òbviament hi ha precursors, essent el més important, per mi, el matemàtic britànic Alan Mathison Turing. Aquest eminent matemàtic (dissenyador de computadores, trencador de codis nazis, pioner de la Informàtica, de la biologia matemàtica, i finalment de la Intel·ligència Artificial), l'any 1947 va donar una conferència al National Physical Laboratori de Londres, que es titulava "Computing Machinery and Intelligence" (màquines computadores i intel·ligència). La seva transcripció va publicar-se tres anys més tard a la revista "Mind" (revista de filosofia britànica), passant a convertir-se en un 'text fundacional de la lògica computacional i la intel·ligència artificial'. En aquesta conferència Turing fa una pregunta que encara avui no sabem respondre, "Pot pensar una màquina?". Tot i estar, en aquells anys, a les beceroles (la ciència de la computació), Turing està convençut que les màquines arribaran a pensar com un ésser humà, i per això planteja un experiment al qual defineix com el 'Joc de la imitació', més tard conegut com el 'Test de Turing'. Perquè la màquina pugui passar, amb èxit, aquest test, proposa educar-la com si fos un nen acabat de néixer, o sigui que aprengui tant de les lliçons com de la mateixa experiència. A la xerrada dona una sèrie de, diguem-ne propostes d'instruccions, per facilitar l'aprenentatge del que ell denomina el 'nen-màquina'. Si ho pensem bé…, conscientment o inconscientment posa les bases per entrenar una I.A. tal com s'està fent avui en dia.
Ara ja veiem que la tecnologia no és nova, però el seu actual desenvolupament amb 'chats gpt', gèmini, copilot, deepseek…, s'està fent a marxes forçades, sense parar massa compte amb el que s'ensenya a la màquina-nen, ni qui li està ensenyant, ni qui li escriu les lliçons a aprendre (p.e. l'aprenentatge aprenent de les piulades de la xarxa 'X'). Així doncs, podríem obtenir IA's xenòfobes, classistes, amb preferències d'ideologies diverses…, etc. Per això en molts països, i sobretot a Europa, s'estan dotant de normatives per prevenir un mal ús de la IA. Aquestes normatives es van accelerar amb la primera cimera de seguretat sobre Intel·ligència Artificial que el novembre de 2023 es va fer a 'Bletchley Park' el lloc on, precisament, Alan Turing va contribuir a escurçar un parell d'anys, la II Guerra Mundial, gràcies a la seva feina trencant els codis de les màquines d'encriptació alemanyes, sobretot les 'Enigma'.
Continuaré amb una segona entrega amb la Part-2. On miraré d'exposar els riscos i els avantatges d'aquesta tecnologia.
Ernest Blanch i Martí