Aquest és el primer d'una sèrie d'articles sobre la història de la computació (o de la informàtica) que aniré intercalant amb altres temàtiques.
L'OS D'ISHANGO (primer instrument d'ajut al càlcul):
Una bona amistat meva, diu a la seva pàgina web que "l'ordinateur a une histoire", ho diu des de l'òptica que l'ordinador, tot i ser un aparell relativament nou, en termes temporals, també té una història, com tot el que ha fet, ha dissenyat i ha construït l'ésser humà. N'hi ha que li diuen història de la informàtica, jo prefereixo de la computació, que pot semblar el mateix, però ja que "computació" vol dir computar, o sigui comptar, i comptar s'ha fet des dels albors de la humanitat. I és en aquells temps on anem a buscar la història de "l'os d'Ishango".
Hem de retrocedir en el temps als anys 50 del segle passat, i ens hem de traslladar a l'Àfrica, concretament al Nord-est de la República Democràtica del Congo (en aquell temps el país era conegut com el Congo Belga), concretament al lloc d'Ishango (nom d'un antic poblat) a les ribes del llac Eduard (regió dels grans llacs africans), on Jean de Heinzelin, geòleg del Real Institut de Ciències Naturals de Bèlgica, va portar a terme unes excavacions arqueològiques dels del 1950 al 1959. D'entre els milers d'objectes descoberts per l'equip de Heinzelin, destaca un os, probablement un fèmur d'un petit mamífer, ja que solament mesura uns 10 cm, amb una pedra de quars en un dels extrems, i cent seixanta-vuit marques gravades. I que té d'extraordinarí?
Doncs que la disposició de les marques, en 16 grups, i tres columnes, a les tres cares de l'os, és bastant intrigant. Podem veure a la infografia que encapçala aquest article, que a l'analitzar-lo en columnes, tenim que a la de l'esquerra hi trobem els nombres primers entre el 10 i el 20 (11, 13, 17, 19), a la columna del centre, en 6 dels 8 grups, hi veiem un nombre i el seu duple (3-6, 4-8, 5-10) més un 5 i un 7, a la columna dreta es poden llegir 4 grups en què cada nombre és el resultat de sumar o restar un 1 al 10 o al 20 (11,21,19,9).
Si a més sumem cada columna per separat veurem que les tres sumes (60, 48, 60) són múltiples de 12.
Tot això ja ho va anotar Heinzelin a la seva publicació sobre el jaciment d'Ishango l'any 1957, i l'any 1962 en el Scientific American, núm. 206 (issue 6).
S'han trobat altres ossos amb marques com l'os de Lebombo (Eswatini, abans Swazilàndia) amb 29 marques (possible cicle llunar?), i el de l'Os de Llop, a Vestonice, Moràvia (regió històrica a l'est de la República Txeca), amb 55 marques de compteig. Tot i la major antiguitat d'aquests altres 2 ossos (Lebombo 35.000 anys, i l'os de llop 30.000), no tenen la complexitat del d'Ishango. Aquest últim ha estat datat tant pel mètode del Carboni 14 (en dues ocasions), com per la datació de la capa d'estrats on va ser trobat, amb una edat dels 18.000 als 20.000 anys.
Actualment, tot el que és sap sobre l'os d'Ishango queda en el món de les hipòtesis, al no existir, de moment, proves sobre la intencionalitat de les marques. Tot i que no podem dissentir de la seva existència, del nombre i les relacions que es poden extreure d'aquestes marques.
El mateix amic esmentat al començament, belga i gran coneixedor i divulgador de la història de la informàtica, també administrador d'un important museu a Namur (Valònia), em va dir en una ocasió que no considerava prudent incloure l'os d'Ishango com l'inici d'una història de la informàtica (o de la computació), per les raons avans esmentades. Jo amb tot el respecte per la seva raonada opinió, sí que ho tinc com un antecedent de la computació, com a primera calculadora o instrument d'ajut al càlcul, això sí, informant de la complexitat de les investigacions sobre el subjecte (l'os), i la dificultat de confirmar les hipòtesis comentades, que podrien ser desmentides en un futur.
Les marques evidencien, hipotèticament, el coneixement dels nombres primers, els múltiples d'un nombre, i les potències de 10, uns 15.000 anys abans que aparegués l'escriptura i les matemàtiques a Sumer, a l'antiga Mesopotàmia.
La possibilitat que en el Paleolític Superior poguessin tenir coneixements matemàtics tan avançats, unes tribus situades a la Regió dels Grans Llacs d'Àfrica, és a la vegada extraordinari, fascinant i misteriós…, doncs que se'n va fer d'aquells coneixements?, en què s'aplicaven?, perquè van desaparèixer (els coneixements) per espai de milers d'anys?.
Les respostes, potser algun dia ho sabrem, mentre això no passi, per a mi queda inaugurada la línia temporal de la computació.
L'OS D'ISHANGO (primer instrument d'ajut al càlcul):
Una bona amistat meva, diu a la seva pàgina web que "l'ordinateur a une histoire", ho diu des de l'òptica que l'ordinador, tot i ser un aparell relativament nou, en termes temporals, també té una història, com tot el que ha fet, ha dissenyat i ha construït l'ésser humà. N'hi ha que li diuen història de la informàtica, jo prefereixo de la computació, que pot semblar el mateix, però ja que "computació" vol dir computar, o sigui comptar, i comptar s'ha fet des dels albors de la humanitat. I és en aquells temps on anem a buscar la història de "l'os d'Ishango".
Hem de retrocedir en el temps als anys 50 del segle passat, i ens hem de traslladar a l'Àfrica, concretament al Nord-est de la República Democràtica del Congo (en aquell temps el país era conegut com el Congo Belga), concretament al lloc d'Ishango (nom d'un antic poblat) a les ribes del llac Eduard (regió dels grans llacs africans), on Jean de Heinzelin, geòleg del Real Institut de Ciències Naturals de Bèlgica, va portar a terme unes excavacions arqueològiques dels del 1950 al 1959. D'entre els milers d'objectes descoberts per l'equip de Heinzelin, destaca un os, probablement un fèmur d'un petit mamífer, ja que solament mesura uns 10 cm, amb una pedra de quars en un dels extrems, i cent seixanta-vuit marques gravades. I que té d'extraordinarí?
Doncs que la disposició de les marques, en 16 grups, i tres columnes, a les tres cares de l'os, és bastant intrigant. Podem veure a la infografia que encapçala aquest article, que a l'analitzar-lo en columnes, tenim que a la de l'esquerra hi trobem els nombres primers entre el 10 i el 20 (11, 13, 17, 19), a la columna del centre, en 6 dels 8 grups, hi veiem un nombre i el seu duple (3-6, 4-8, 5-10) més un 5 i un 7, a la columna dreta es poden llegir 4 grups en què cada nombre és el resultat de sumar o restar un 1 al 10 o al 20 (11,21,19,9).
Si a més sumem cada columna per separat veurem que les tres sumes (60, 48, 60) són múltiples de 12.
Tot això ja ho va anotar Heinzelin a la seva publicació sobre el jaciment d'Ishango l'any 1957, i l'any 1962 en el Scientific American, núm. 206 (issue 6).
S'han trobat altres ossos amb marques com l'os de Lebombo (Eswatini, abans Swazilàndia) amb 29 marques (possible cicle llunar?), i el de l'Os de Llop, a Vestonice, Moràvia (regió històrica a l'est de la República Txeca), amb 55 marques de compteig. Tot i la major antiguitat d'aquests altres 2 ossos (Lebombo 35.000 anys, i l'os de llop 30.000), no tenen la complexitat del d'Ishango. Aquest últim ha estat datat tant pel mètode del Carboni 14 (en dues ocasions), com per la datació de la capa d'estrats on va ser trobat, amb una edat dels 18.000 als 20.000 anys.
Actualment, tot el que és sap sobre l'os d'Ishango queda en el món de les hipòtesis, al no existir, de moment, proves sobre la intencionalitat de les marques. Tot i que no podem dissentir de la seva existència, del nombre i les relacions que es poden extreure d'aquestes marques.
El mateix amic esmentat al començament, belga i gran coneixedor i divulgador de la història de la informàtica, també administrador d'un important museu a Namur (Valònia), em va dir en una ocasió que no considerava prudent incloure l'os d'Ishango com l'inici d'una història de la informàtica (o de la computació), per les raons avans esmentades. Jo amb tot el respecte per la seva raonada opinió, sí que ho tinc com un antecedent de la computació, com a primera calculadora o instrument d'ajut al càlcul, això sí, informant de la complexitat de les investigacions sobre el subjecte (l'os), i la dificultat de confirmar les hipòtesis comentades, que podrien ser desmentides en un futur.
Les marques evidencien, hipotèticament, el coneixement dels nombres primers, els múltiples d'un nombre, i les potències de 10, uns 15.000 anys abans que aparegués l'escriptura i les matemàtiques a Sumer, a l'antiga Mesopotàmia.
La possibilitat que en el Paleolític Superior poguessin tenir coneixements matemàtics tan avançats, unes tribus situades a la Regió dels Grans Llacs d'Àfrica, és a la vegada extraordinari, fascinant i misteriós…, doncs que se'n va fer d'aquells coneixements?, en què s'aplicaven?, perquè van desaparèixer (els coneixements) per espai de milers d'anys?.
Les respostes, potser algun dia ho sabrem, mentre això no passi, per a mi queda inaugurada la línia temporal de la computació.
Ernest Blanch
Fonts:
- "Connaissez-vous Ishango?": Association pour la Diffusion de l'Information archéologique (ADIA).
- "Le Baton d'Ishango. Une machine à calculer vieille de 20.000 ans…": Museum Sciences Naturelles de Brusselles (dossier de premsa).
- National Geographic: "Del ábaco a la revolución digital".
- Historia de la Ciencia: Carlos Solis y Manuel Sellés.
- Breve història de la Computación y sus pioneros: Carlos A. Coello Coello.