Cap al 1950, Enrico Fermi (1901-1954) físic d'extrema notorietat, conegut com "l'arquitecte de l'era nuclear", va dir en una conversa informal amb altres físics: "on són?"..., referint-se a l'alta possibilitat que, segons ell i d'altres eminents científics, existeixin multitud d'altres civilitzacions avançades en l'univers observable, i és una paradoxa perquè no quadra amb les observacions fetes fins ara. És a dir, encara no hem trobat signes de cap altra civilització avançada (ni cap d'altra) . Aquesta és la paradoxa, amb els mils de milions d'estels que existeixen en la nostra galàxia, i encara més, als mils de milions de galàxies observables al nostre univers, encara no hem trobat cap senyal (exceptuant la "Wow!", mai repetida i única) que ens pugui confirmar l'existència d'una sola civilització. Com en moltes altres paradoxes, existeixen vàries solucions possibles: des que els E.T.'s existeixen però s'amaguen, fins que solament existim nosaltres (principi antròpic) en aquest univers.
Jo sempre he pensat que la solució és més senzilla: Si considerem la velocitat de l'espectre electromagnètic (ones de ràdio, microones, llum, etc), com el més útil per enviar i rebre comunicacions a llarga distància, i considerant la nostra pròpia història, (la humana vull dir), i la predicció de la nostra pròpia extinció (com a espècie) en temps futurs, podem extraure algunes dades:
1) Qualsevol civilització a una distància de més de 123 anys llum, encara no ens ha pogut escoltar (primera emissió de ràdio el 1900).
2) Una civilització a 100 anys llum de distància, que ens hagi escoltat la nostra primera emissió, i enviat immediatament un senyal en la nostra direcció, encara falten 77 anys perquè ens arribi el seu senyal.
3) La nostra galàxia te un diàmetre d'uns 105.000 anys llum (amb de 100.000 a 200.000 milions d'estels), el nostre sistema solar es troba a una distància d'uns 27.500 anys llum del centre galàctic, i les nostres capacitats "avançades" d'escoltar, no tenen més de 87 anys (primer radiotelescopi).
Conclusió (la meva, òbviament):
Fa massa poc temps que estem "escoltant" les veus de l'univers, donat que les distàncies són tan enormes, i que a més ha de coincidir l'arribada d'un senyal alienígena amb la nostra pròpia existència, i dintre d'aquesta existència, la nostra capacitat d'escoltar i comprendre, podria ser que moltes emissions alienígenes ja hagin acabat per la desaparició d'aquestes civilitzacions, en canvi les més noves encara no hagin arribat, tot depèn de la seva "forquilla d'existència", i de la seva distància, tenint en compte la velocitat de la llum. Així doncs, només hem estat escoltant durant 86 anys (realment molts menys, concretament des del projecte SETI)..., una nimietat amb la grandària de, només, la nostra galàxia.
Si a més, tenim en compte d'altres variables com la situació dintre de la Galàxia, en un lloc suficientment allunyat del centre, on es produeixen violents fenòmens energètics, i de l'exterior, on no es troben elements més massius que l'heli, o sigui en la zona habitable de la Galàxia, si considerem també el tipus d'estel que pot permetre la vida complexa, en un planeta semblant al nostre..., estem acotant molt més la forquilla de possibles contactes. En aquest tema, el científic Joan Anton Català i Amigó (llicenciat en Ciències Químiques especialitat en quàntica, màster en Astronomia i Astrofísica), en el seu magnífic llibre "Una Breu i Atzarosa Història de la Vida", identifica un decàleg de "casualitats" que van permetre la vida, la vida intel·ligent, a la Terra que encara ho acoten més.
En un examen acurat, trobarem pocs llocs a la nostra galàxia tan propicis com en el que estem (en el braç d'Oriò, i a mitjana distància entre el centre i l'exterior), i no són propers..., per tant no ens estranyem per no haver escoltat, encara, la veu dels alienígenes.
Però tranquils, si no ens ho carreguem tot nosaltres mateixos, els trobarem, doncs en l'espai ja hi tenim l'última frontera!
Ernest Blanch Martí (l'article original és del 2023)